Descripció
Imagina’t una Barcelona en blanc i negre. Estem a l’any 1780 i el rei Carles III acaba de prohibir ballar als gegants. Per al monarca, aquestes figures són només «figurons» que distreuen la fe.
Saltem al Dijous Gras de 1798. Estàs en un ball de disfresses al Teatre Principal. Sents uns flabiols: els Gegantons del Pi. Són ambaixadors de tota la ciutat i demanen al capità general Lancàster el retorn dels seus germans grans.
L’indult arriba coincidint amb la gran reforma de la Rambla, els Gegants de la Ciutat desfilen amb les autoritats pel «terrat», i els Gegants del Pi ballen pel «camí», a tocar de les teves mans.
Així neix la cançó que avui coneixem: «Ara ballen», cridava el poble, celebrant que els gegants tornaven a ser amos del carrer.
Aquesta escultura és l’homenatge als gegants que ballaven al costat del poble, celebrant el moment en què els barcelonins van guanyar la partida a les prohibicions de Palau, recuperant la seva identitat i tradició.
